Dia i Nit


 

Si el moviment de translació genera les estacions el moviment de rotació genera el dia i la nit.
És obvi que al girar sobre si mateixa, la Terra exposa una part al Sol (dia) i n'amaga una altra (nit). Si l'eix de rotació de la Terra fos perpendicular al Pla de l'Eclíptica, la zona exposada al dia i a la nit seria sempre la mateixa i per tant tots els dies durarien 12 hores, igual que la nit, a tots els punts del planeta.

Però no és així. Ja hem vist que quan la Terra s'inclina cap al Sol pel Pol Nord, hi ha una zona al voltant d'aquest pol on sempre hi toca el sol, és a dir, sempre és de dia. Al voltant del pol sud, en canvi, sempre és de nit. Això passa quan és primavera i estiu a l'hemisferi nord (tardor i hivern a l'hemisferi sud).

Hi ha un parell de dies al llarg de l'any que aquesta situació arriba a uns extrems: els solsticis. En aquests dies la inclinació de l'eix de la terra en direcció al Sol és màxima. Quan es tracta d'una inclinació del Pol Nord cap al Sol, s'anomena solstici d'estiu a l'hemisferi nord i solstici d'hivern a l'hemisferi sud; aquesta data està al voltant del 21 de juny. Quan és el Pol Sud el que s'acosta al Sol, el nom s'alterna: solstici d'hivern a l'hemisferi nord i solstici d'estiu a l'hemisferi sud: aquesta data està al voltant del 21 de desembre.



 
Al llarg de l'any, hi ha també dos moments particulars: són aquells on la declinació no és cap a Sol sinó tangencial, de forma que els dos pols estan igual de propers al Sol. Això provoca que el dia i la nit siguin iguals a tota la Terra: 12 hores. La paraula llatina equinocci ve a reflectir aquest fet. Anomenem equinocci de primavera a l'hemisferi nord aquell que es produeix al voltant del 21 de març, quan l'hemisferi nord va de l'hivern a l'estiu, i equinocci de tardor a l'hemisferi nord, al voltant del 21 de setembre, quan l'hemisferi nord va de l'estiu cap a l'hivern. Evidentment, a l'hemisferi sud els noms són a l'inrevés.
 
Per tant, la durada del dia i la nit només és igual, durant tot l'any, als lloc situats damunt l'equador. Als altres llocs de la terra hi ha mig any que el dia és més llarg que la nit i viceversa. La durada del dia augmenta des dels solstici d'hivern fins al solstici d'estiu i disminueix la resta de l'any.

Ja hem comentat que el dia de l'equinocci el dia i la nit duren 12 hores a tot arreu del món, mentre que el dia del solstici la duració del dia és extrema: el màxim de llarg o el màxim de curt. Aquest dia, per damunt dels cercles polars és sempre de dia o sempre de nit. Entre els cercles polars i l'equador el dia és més llarg de 12 hores o més curt de 12 hores.
 
  Per exemple, a Sant Cugat del Vallès, on hi ha la nostra escola, el dia del solstici d'estiu el dia dura 15 hores i 11 minuts, mentre que el dia del solstici d'hivern només en dura 9 hores i 10 minuts.