Les pastes

La pasta [1] o argamassa [2] és un massa plàstica, viscosa (entre líquida i sòlida) obtinguda per la barreja d'un conglomerant i aigua. Opcionalment s'hi poden afegir materials granulars (sorra [3], grava [4], etc.) i additius (en forma líquida o pulverulenta). L'ús de les pastes en la construcció humida és variat: serveix per enganxar diferents elements entre si, per revestir paraments, per ser emmotllat formant elements prefabricats, formar estructures, etc. Cada tipus de conglomerant dóna lloc a pastes diverses, en funció de la seva composició. A continuació farem un repàs de les més habituals. 

Pasta d'argila.

És una barreja d'aigua i argila que produeix una pasta molt mal·leable i emmotllable. S'utilitza, per un costat, en construccions primitives basades amb la tova i la tàpia [5] i, per l'altre costat, en la formació de la ceràmica. 

Pasta de guix.

És una barreja d'aigua i guix que produeix una pasta blanca molt mal·leable i emmotllable. Té utilitzacions diverses: 


 

Morter.

Anomenem morter [7] a la pasta resultant de mesclar aigua, un conglomerant i sorra. De fet, però, els únics conglomerants utilitzats per a fer morters són la calç, el ciment i els conglomerants sintètics.  
La proporció dels sòlids s'estableix amb dos (o tres) números separats pel símbol dos punts. El primer número sempre és 1 i es refereix a la proporció del conglomerant, mentre que el segon és la proporció de sorra. Si hi ha tres números es tracta d'un morter mixt [8] (amb més d'un tipus de conglomerant), el primer és un 1 i es refereix a la quantitat del primer conglomerant (normalment ciment), el segon és la proporció del segon conglomerant (normalment calç) i el tercer la proporció de sorra. 
L'aigua no s'inclou en aquesta fórmula ja que és invariable en funció del tipus de conglomerant. Morter 1:3 vol dir tres parts de sorra per una de conglomerant. Morter 1:3:7 vol dir 7 parts de sorra i 3 parts del segon conglomerant (calç) per cada part del primer conglomerant (ciment). 
El morter es fa en obra o es porta en grans quantitats d'una central de morters preparats. La manera tradicional de fer-lo en obra, tal com mostra la imatge, es mitjançant una formigonera, un munt de sorra i els corresponents sacs de ciment.

 

Morter de calç. [9]

És el morter més antic, format amb calç apagada o hidràulica, sorra i aigua. Les proporcions habituals van des del 1:2 al 1:4. S'utilitza per revestir paraments o per realitzar paredats [10]. Si té funcions estructurals cal utilitzar calç hidràulica en la proporció 1:3 (M-20). 

Morter de ciment. [11]

És el morter més utilitzat avui dia. És més resistent i impermeable que el morter de calç, però té més retracció. S'utilitza per revestir paraments i per realitzar obres de fàbrica [12] i maçoneria [13]. Les proporcions habituals van des de 1:3 (M-160) fins a 1:8 (M-20), segons el tipus de ciment utilitzat i l'ús que es doni al morter. Als primers se'ls anomena morter gras [14] i als darrers morter magre [15]. 

Morter bastard. [16]

També anomenat morter mixt, és una barreja de ciment, calç, sorra i aigua. És un producte que té els avantatges i inconvenients dels dos conglomerants utilitzats. Se solen utilitzar quan, necessitant una certa resistència mecànica, volem evitar la fissuració per retracció. Les proporcions habituals oscil·len entre 1:¼:3 (M-160) fins a 1:2:10 (M-20). 


Formigó.

El formigó [17] és una pasta formada per ciment, sorra, grava i aigua. És a dir, es tracta d'un morter amb grava. Antigament s'utilitzaven formigons el conglomerant dels quals era calç, però avui dia és pràcticament inexistent aquest tipus de formigó. El conjunt de la sorra i grava s'anomena àrid o granulat [18]. El formigó és un dels materials cabdals en la construcció del segle XX, sobretot de la seva segona meitat i ho serà, sens dubte, en la construcció del començament del segle XXI. Actualment hi ha diversos tipus de formigó segons la seva composició o ús.

Formigó ciclopi [19]

Formigó fet amb pedres de grans dimensions, a més a més, dels components normals. S'utilitza, cada vegada menys, en obres de grans paredats i fonamentacions. 

Formigó en massa [20]

És el formigó, pròpiament dit. No té armadures i s'utilitza per a elements no estructurals de grans dimensions: replens, fonaments de poca importància, soleres, etc. 

Formigó lleuger [21]

És aquell que a més a més, o en substitució, de l'àrid utilitza substàncies molt lleugeres que donen al formigó una densitat més petita (passa dels 2.200 kg/m³ d'un formigó normal a quantitats que poden ser inferiors als 1.000 kg/m³). 
 

Formigó armat [22]

Anomenat incorrectament com a ciment armat (sic), el formigó armat és un element estructural de primer ordre. Es tracta d'un formigó amb dosificacions molt elaborades (que donen altes resistències mecàniques) i un conjunt de barres corrugades [23] d'acer (abans també s'utilitzaven barres llises) col·locades adientment en el seu interior, sempre a prop de la superfície. La missió d'aquestes barres es suportar els esforços de tracció que no és capaç d'assimilar el formigó. 

Formigó pretesat. [24]

Dit del formigó que va armat amb barres corrugades, cables antitorsió, o bé fils de ferro que es tesen prèviament a l'enduriment. S'utilitza sobretot en elements d'estructures a flexió. 

 
Formigó posttesat. [25]

Dit del formigó que va armat amb barres corrugades, cables antitorsió, o bé fils de ferro que es tesen posteriorment a l'enduriment a través d'un conducte interior al formigó. S'utilitza sobretot en elements estructurals de gran magnitud: ponts, autopistes, etc. 

 


Additius 

Els additius [26] són substàncies que es barregen amb els conglomerants o amb les pastes per tal de donar-los noves propietats o modificar les que ja tenien. N'hi ha de molts tipus i orígens: minerals, orgànics, sintètics, etc. Es presenten en forma líquida o pulverulenta. Es comercialitzen de forma separada o ja mesclada amb el conglomerant o amb la part sòlida d'una pasta, donant lloc a nous productes que trobem fàcilment als catàlegs dels fabricants de materials de construcció. 

Airejants [27]

Introdueixen en els morters i formigons una quantitat addicional d'aire en forma de petites bombolles, proporcionant una bona plasticitat i augmentant la docilitat i cohesió. 

 

Plastificants [28]

Proporcionen característiques similars als airejants sense modificar la quantitat d'aire clos en la massa del formigó o morter.

Retardadors i acceleradors de l'adormiment [29]

Com el seu nom indica, aquests additius modifiquen en més o en menys els temps normal d'adormiment del formigó o morter. 

Estabilitzants [30]

Similar als retardadors d'adormiment aquests additius només funcionen en grans quantitats de massa, de forma que, una vegada col·locat el morter (gruixos prims dels junts), l'additiu perd les seves propietats i permet l'adormiment normal. 

Fluidificants [31]

Productes similars als airejants i plastificants.

Anticongelants [32]

Permeten treballar els morters i formigons en temperatures sota zero (fins a uns –8ºC).

Hidrofugants [33]

Redueixen la permeabilitat dels morters i formigons sota la càrrega d'aigua.

Colorants [34]

Donen color a la massa. Si el ciment utilitzat és blanc o el conglomerant és calç o guix es poden aconseguir colors vius. Si el ciment utilitzat és normal, els colors aconseguits tindran sempre la component gris típica del ciment. 


Lèxic en castellà

[1] pasta
[2] argamasa
[3] arena
[4] grava
[5] tapia
[6]escayola
[7] mortero
[8] mortero  mixto, mortero bastardo
[9] mortero de cal, argamasa
[10] mampostería
[11] mortero de cemento
[12] obra de fábrica
[13] mampostería
[14] mortero rico, mortero graso
[15] mortero pobre, mortero magro
[16] mortero bastardo, mortero mixto
[17] hormigón

[18] áridos
[19] hormigón ciclópeo
[20] hormigón en masa
[21] hormigón ligero
[22] hormigón armado
[23] barras corrugadas
[24] hormigón pretensado
[25] hormigón postensado
[26] aditivos
[27] aireantes
[28] plastificantes
[29] retardadores y aceleradores del fraguado
[30] estabilizantes
[31] fluidificantes
[32] anticongelantes
[33] hidrofugantes
[34] colorantes