Envans ceràmics


 

Maó massís

En la nostra cultura, on la ceràmica ha estat el material per excel·lència, s'ha utilitzat el maó com a material típic per a particions i envans. El maó de quart (pràcticament igual que un totxo) es col·locava de cantell, de forma que el gruix fos mínim i, per tant, també el pes i el preu. Al mateix temps s'accelerava el procés de construcció.

Aquests envans de maó massís són molt rígids: fàcilment es fissuren o s'esquerden si hi ha moviments importants a l'edifici. Per altra banda és pràcticament impossible fer-hi cap regata. Per això en l'època en que s'utilitzava aquest maó les instal·lacions (elèctriques o d'aigua) eren sempre superficials.

 

Maó foradat

Quan comença la industrialització dels materials ceràmics, s'utilitzen els maons foradats, ja que són molt més barats i més fàcils de trencar per les regates. D'aquests el maó de quart foradat és el més simple, barat, però també el que té menys prestacions arquitectòniques. Bàsicament si es vol fer una regata l'envà queda completament trencat.

És per això que ràpidament comencen a aparèixer altres maons més gruixuts amb dues o tres columnes de forats, on a més de millorar la resistència i l'aïllament acústic, es fa més fàcil la construcció de regates.
 


 

Tot i això, utilitzar maons petits fa que la feina de fer envans sigui molt entretinguda i lenta, per això la indústria comença a fabricar i comercialitzar maons per envans molt més grossos. De fet es tracta de veritables blocs ceràmics, ja que encara que semblin un maó pel seu gruix, cal agafar-los amb les dues mans. Com es pot veure en la imatge de l'esquerra, n'hi ha de molt gruixos i dem dimensions globals també molt variables.
 

Blocs

Amb la mateixa filosofia que la del bloc de "termoargila", trobem també blocs més estrets que serveixen per a fer envans. Són com maons calats més alts, per tant, més ràpid a l'hora de fer paret. Tanmateix, cal recordar que en la construcció d'envans l'aïllament tèrmic no sol ser un requeriment gaire important.

Solucions especials

Naturalment, quan els requeriments són més alts, comencen a aparèixer detalls constructius més complexos. Una de les solucions més habituals es doblar l'envà, és a dir, fer-lo de dos fulls. Entre aquests dos fulls pot haver-hi diferents capes, segons el requeriment sigui tèrmic, acústic, barrera de vapor, humitat, etc.